
U m’ ha cargò denn pal sciuei
ona matin ch’ l’ere dasmetù da piou
e a gh’ere su el fenn da ragheii
sot ala vigni da Piancaman
El me au l’ere quasi più sgiouon
ma i sé pass i ere amò fran
Ava la m’ere dacc su ‘m sachet
con denn vin pan e majoco
e mi al tegneve in borgno
in do dondèe dal viagg in bop
A vedeve d’apreu i fej di arbri
e da daleisc i torniché dal sentei
U m’ ha pogiò, mi e el sciuei
e sol sasson sgià lustro e succ
a iam majò e bevù a l’umbrii
d’om pensei mai stacc bel iscì tan:
a saressom scampei bele che tucc
gene
